23 de juny 2011

BACALLÀ "A BRAZ"

BACALLÀ “A BRAZ”

Tornem amb el bacallà, un peix molt versàtil i que ens dona moltes opcions. En aquesta ocasió us presento un plat de la cuina portuguesa, que com ja sabreu, té en el bacallà un dels seus productes estrella. Es diu que el bacallà és present d’una o altra forma en uns 1000 plats de la cuina d’aquesta terra!!.

Aquest plat el vam tastar per primer cop en un viatget que vam fer un estiu per conèixer Lisboa, i ens va agradar moltíssim. Desprès l’hem fet a casa, adaptant-lo una miqueta al nostre gust i aquest és el resultat.

En resum, el plat és una barreja de patates, ous batuts i bacallà. A primer cop d’ull pot semblar una truita, però el resultat és diferent. I es que la màgia de la cuina té això: amb els mateixos ingredients, però agafant camins diferents, arribem a llocs nous!! .Els “camins diferents” són els processos de cocció i elaboració que apliquem als aliments, i són una part molt important de la creativitat i la originalitat, i la infinita diversitat de la cuina.

Però tornant al bacallà “a bras”, també n’hi diuen “bacalhau doradu”, suposo que pel color que té el resultat final.

Aquest és un plat molt fàcil de fer i que fa una mica de “festa”. És ideal per treure’l a taula quan tothom ja és assegut, i a la mateixa cassola a on l’haurem cuinat. I una recomanació: no us quedeu curts amb les quantitats, perqué voldreu repetir!

A la recepta:

Necessitareu, per unes 4 persones:

8 patates mitjanes

½ k de bacallà dessalat

3 cebes mitjanes

4 grills d’all

Julivert

6 ous

Olives negres

Oli d’oliva

Procediment:

Peleu i talleu les patates en bastonets prims. A una cassola prou ample, poseu prou oli d’oliva per fregir les patates. Aneu-les fregint per tandes , i no cal que quedin molt cruixents, nosaltres les deixem com si fossin per truita, tovetes.

En el mateix oli, cuineu la ceba tallada a rodanxes, fins que també sigui tova il lleugerament daurada.

Ara traieu l’excès d’oli i afegiu el bacallà esmicolat. Cuineu-lo juntament amb la ceba durant 1 minut i afegiu ara l’all picat i part del julivert. Cuineu un altre minut.

Afegiu les patates fregides i remeneu-ho tot. Arregleu de sal (en funció de la salabror del bacallà), i afegiu els ous batuts.

Remeneu un altre vegada i ja podeu apagar el foc. L’escalfor de tot el conjunt courà els ous en el punt just. Penseu que els ous no han de cuallar, com si fos un remenat. Els ous tan sols han de rebre l’escalfor per que quedin semicuallats, conferint a tot el plat la cremositat que necessita.

Decoreu amb les olives negres i espolseu pel damunt la resta del julivert picat.

Per cert, investigant sobre aquest plat, he vist que algú s'estalvia tot el pas de pelar, tallar i fregir les patates, substituint les patates fresques per patates palla de bossa (de les que es compren a les xurreries). No està malament la idea, ja que amb la cocció posterior i amb la humitat del bacallà i els ous, les patates es rehidraten i quedaran toves i al mateix temps amb un cert punt de cruixent. I encara serà més fàcil i ràpid de fer. Si algun cop ho provo, ja us explicaré que tal, i si algú ho fa així abans, que ho comenti, a veure si el resultat és bó.

Ara, ja només queda gaudir d’aquest plat, i que aprofiti!!

Bona revetlla!!


8 de juny 2011

MILFULLES D’ALBERGÍNIA ,SALVIA I PERNIL

MILFULLES D’ALBERGÍNIA ,SALVIA I PERNIL

Hola, avui us vull proposar un plat elaborat amb sàlvia , una planta aromàtica que no tenim gaire costum d’utilitzar a la cuina, però que és boníssima, amb uns aromes molt portents i molt mediterrània.

La sàlvia es fa servir molt a Itàlia, i és fantàstica simplement barrejada amb mantega i afegida a un plat de pasta acabada de coure. També es barreja amb mantega, i es deixa refredar. Es talla una porció d’aquesta mantega i es posa a sobre d’un tall de carn que haurem acabat de coure a la brasa. La mantega, en fondre’s, aromatitza la carn, i , ja us podeu imaginar... I un amic meu, en Paco, em va ensenyar una salsa que fa per la pasta, amb oli, sàlvia, pinyons i anxoves. Un dia d’aquest l’haig de trucar i que me l’expliqui bé, i us en faré cinc cèntims... és deliciosa!!

Aquesta setmana, la meva amiga Otilia, la florista de la plaça, m’ha regalat una planta, i dedicat a ella, farem aquest milfulles d’albergínia i pernil.

Vinga, sóm-hi:

Ingredients:

2 albergínies mitjanes

100 grs de pernil ibèric a dauets

Sofregit de ceba i tomàquet

Sàlvia

Beixamel per cobrir

Formatge emmental ratllat

Peleu les albergínies i talleu-les a rodanxes. Poseu-les a un plat, amb un rajolinet d’oli, i poseu-les a escalivar al microones, durant 8 minuts.


Mentre, feu el sofregit amb mitja ceba i dos tomàquets grosses , sense les llavors i ratllats. Afegiu una mica de sal i sucre. Quan falti poc per tenir el sofregit ,afegiu el pernil que haureu tallat a dauets ben petitons (també el podeu picar amb un robot) . Quan el sofregit serà fet, i a l’últim moment, afegiu unes quantes fulles de sàlvia tallades a,la juliana. Ja teniu el farcit.

Aneu fent capes d’albergínia escalivada i sofregit, i cobriu tots els milfulles amb la beixamel.

Ara només cal que ho enforneu 20 minuts i ja ho tindreu llest per menjar.

Que aprofiti, i a gaudir de la sàlvia!!