TEMPS DE BACALLÀ 1ª PART

COM DESSALAR-LO

Aquesta setmana vaig comprar ½ penca de bacallà, amb la intenció de cuinar alguna cosa bona. Encara no sabia com acabaria la cosa, però el que si que era segur es que primer calia dessalar-lo.

Al mercat ,la bacallanera ja el va porcionar, en 6 trossos, i ,es clar, com era ½ penca, des de la cua fins al llom i de dalt a baix, hi havia de tot: la cua, la part del llom, la part de la ventresca… D’aquesta forma, el preu és molt més inferior que si només compres morro, i ,com veureu ,li vaig treure molt profit. Sí, es cert que el bacallà no és un peix econòmic, però cal que no el traiem mai de la nostra dieta, pels beneficis que ens aporta: proteïnes de primera qualitat, i molt baix en greixos. I amb la quantitat d’elaboracions que se’n poden fer doncs ja està justificada la seva compra.

Per dessalar-lo, vaig seguir les instruccions que em va donar la bacallanera del mercat: el vaig treure del paper on era embolicat ,i sense rentar-lo ni res, el vaig posar en un tupper prou gran i el vaig cobrir d’aigua freda. Vaig posar el tupper amb el bacallà a la nevera i el vaig deixar durant 5 dies, sense tocar-lo ni res. La bacallanera em va explicar que aquests dies inicials són els més importants, que és quan el bacallà “torna a la vida” i es rehidrata, s’engreixa i guanya el doble o més volum encara. Em va explicar que per aquest primer procés amb tres dies n’hi ha prou, però que si el deixem més dies, no passa res ,que encara era millor, i com que jo no tenia pressa ,el vaig deixar 5 dies.

Encara que no el vaig tocar, si que cada dia el mirava, i era espectacular com anava canviant de tamany,i reviscolava… fins i tot diria que el cinquè dia començava a nedar a dins del tupper!!!

Passats aquests dies, i sabent ja quin dia el volia cuinar, vaig començar amb els canvis d’aigua. En vaig fer tres, cada 8 hores, i sempre deixant-lo a la nevera. Entre canvi i canvi ,tastava una molleta del tall mes gran,per saber cóm anava el dessalat. Aquí vosaltres haureu de decidir, si us agrada més o menys salat, però crec que amb tres canvis seria suficient.

El vaig escórrer de l’última aigua i ja estava llest per cuinar-lo. El bacallà, com us he dit, és un peix que es presta a moltíssimes elaboracions: cru, cuinat, en esqueixada, a la llauna, a la catalana, croquetes, bunyols, brandada, etc…I depenent de la elaboració que escollim, el seu rendiment serà més o menys gran. Per exemple, per fer un bacallà a la llauna, el més normal és fer servir un bon morro, que es la part més cara, però també podríem fer una llauna amb la part de la cua, més fineta però també més econòmica. I si fem unes croquetes, o uns bunyols, podem escollir les parts menys “nobles” i al barrejar-les amb els altres ingredients, el seu rendiment es multiplica…Com veieu, ja no teniu excusa per no menjar bacallà .Al menys, un cop a la setmana, bacallà per dinar!!

Per això, quan l’he tingut al davant,i m’ha “mostrat” les possibilitats que m’oferia, m’he decidit per fer tres elaboracions, que ara us les explico per si les voleu fer. Com sempre, són molt fàcils, sanes i boníssimes!!