CONILL EN ESCABETX

Avui us porto un plat d’aquells que tenen arrels profundes, un d’aquells guisats que ,malauradament, tendeixen a perdre’s de les nostres cuines i agendes tan “apretades”. I la veritat és que és un guisat que no hauríem de perdre de vista, i tenir-lo molt present, ja que es fa quasi bé sol , ens aguantarà a la nevera força dies,i d’un sol cop podem fer una bona cassola, solucionant-nos d’aquesta forma diversos àpats.

L’escabetx és una preparació per cuinar i conservar els aliments. Els ingredients principals de l’escabetx són el vinagre i l’oli, els alls ,el pebre negre en gra, el llorer. A partir d’aquí ,i depenent de la recepta, s’hi poden afegir verdures (ceba, pastanaga, carbassó...), herbes (timó,romaní,farigola...) ,espècies diverses (safrà, pebre vermell,clau...). El procediment és molt senzill, es tracta de cuinar- fregir l’ ingredient a escabetxar i cobrir-lo amb la resta d’ingredients. L’efecte “aïllant” de l’oli i les propietats conservadores del vinagre faran que la nostra preparació es conservi en fred força dies. Si a més, considerem que les verdures i herbes que hi podem afegir ,aniran perfumant el guisat, ja podem deduir que estarà més bo a cada dia que passi.

Aquesta técnica és genuïna de la cuina espanyola, i a cada poble i racó podem trobar exemples d’escabetxos diversos. De totes formes, la cuina espanyola va estar molt influenciada per la invasió àrab, i sembla que van ser aquests els que ,com moltes altres coses, ens van deixar el seu sabi llegat en forma de cuina.

Es poden escabetxar molts aliments: peixos com ara la truita de riu, la tonyina, els barats, la mussola,les sardines... El pollastre , les guatlles, les perdius, i ,com us explico ara, el conill. Xai, porc i vedella també s'acostumen a escabetxar, encara que no tant. I els bolets, boníssims!!

Vinga,anem a la recepta:

Ingredients:

1 conill

1 ceba

1 pastanaga grossa

Alls 4 grills

2 fulles de llorer

1 bitxo

Oli d’oliva ½ litre

Vinagre bo 150 ml

Sal

Pebre negre en gra

Farigola

Demaneu a la carnisseria que us trossegin el conill. Un cop a casa renteu-lo i escorreu-lo. Prepareu la resta dels ingredients i ja podem començar.

En una paella amb una mica de l’oli de la recepta, fregiu el conill que haureu salat. Tingueu una tapa a ma perquè el conill esquitxa una miqueta.

Fregiu-lo per tandes fins que sigui rosset i aneu-lo posant a la cassola a on fareu l’escabetx. En el mateix oli, fregiu una miqueta els alls ,les ceba tallada a quarters i la pastanaga tallada a rodanxes.

Aboqueu tot a sobre del conill (oli de fregir,alls,ceba i pastanaga) i afegiu el llorer, el bitxo ,el pebre i la farigola.

Cobriu tot el conjunt amb l’oli restant i el vinagre, i poseu la cassola a foc fluix .Jo en aquest cas ,faré servir un vinagre de vermut que em van regalar i que té un puntet dolç boníssim.

Heu d’ aconseguir una cocció com la del confitat, una cocció que en destapar la cassola veieu que fa xup-xup, molt suaument. De tant en tant, sacsegeu la cassola, per que tots els gustos es barregin i el vinagre arribi a tots els racons.

Pasada una horeta i mitja, el conill ja hauria de ser ben tendre. Ho comprovareu prement amb els dits, i hauríeu de veure que la carn es separa molt fàcilment dels ossos.

Ara el deixem refredar i el podrem guardar a la nevera, cobert amb el seu oli.

Per menjar-lo, aboqueu l’oli i reserveu-lo. Veureu que al recipient a on teniu el conill, s’hi ha fet una gelatina al fons. Aquesta gelatina és el suc de la cocció i és amb el que heu de fer la salsa. Jo el que faig és escalfar el conill amb el microones i la salsa - gelatina la poso en un cassó i la redueixo, fins que s’espesseix i agafa cos. Li afegeixo una mica de l’oli de l’escabetx i amb tota aquesta salsa, rego el conill ja calent i el porto a taula.

Per acabar ,us vull parlar de l’oli. Tinc una amiga molt amiga, que sempre que em veu cuinar coses com aquesta, sempre em pregunta que què en faig de l’oli, que quina quantitat més gran que s’ha de fer servir, en fi, que sembla que no li acaba de fer el pes...us en donaré algunes idees!!. Per exemple, per acabar el plat, he tallat unes patates com per fer truita de patates i les he posat a fregir amb l’oli de l’escabetx, juntament amb les verdures del mateix escabetx. Finalment, i ja escorregudes, les he posat al plat amb un motlle circular i he posat el conill al damunt.

L'oli el podeu guardar a la nevera , en un pot ben tancat, i per setmanes. I sempre el podeu fer servir per a futurs escabetxos, per confitar verdures, per fer vinagretes per amanides d’enciam,de llegums... I fins i tot, per si heu de fer alioli o maionesa, ja teniu un oli aromatitzat que li donarà un toc especial a la vostra salsa.

Espero que us agradi la recepta i us animeu a fer-la.

I vosaltres, cóm i de què feu l’escabetx?

PA AMB OLI I XOCOLATA

Avui us porto unes postres molt bones, boníssimes, molt fàcils de fer i espectaculars. M’ha fet pensar l’Anna, quan ha comentat al facebook unes postres amb xocolata que fa una amiga seva. Així, doncs, gràcies Anna!!

Li explicava a l’Anna que aquesta combinació és un dels clàssics de la cuina catalana, un signe d’identitat i un dels berenars que més o menys tothom ha menjat algun cop en sortir del “cole”.

I la versió que us porto és la que va crear el pastisser i gran amic Oriol Balaguer, amb el que vaig treballar una temporada, i del qual us deixo l’enllaç, per que gaudiu amb tot el que fa al seu obrador. http://www.oriolbalaguer.com/. Un consell: Si mai necessiteu comprar un pastís, feu l’esforç de desplaçar-vos fins a alguna de les seves botigues i tasteu el que fa. Quedareu “atrapats” per sempre!!

Per fer aquestes postres necessitareu:

Làmines de pa cruixent

2 cullerades d'oli d'oliva

sal Maldon

Per al cremós de xocolata:

250 g de nata

250 g de llet

50 g de sucre (opcional)

5 rovells d’ou

400 g de xocolata al 70% de cacau

Per fer el cremós de xocolata, el primer que farem és posar a bullir la nata i la llet . Quan bullin, ho tirem a un bol a on tenim els rovells de l’ou i el sucre. Ho remenem tot, i amb això la temperatura dels líquids baixarà i al mateix temps els rovells s’escaldaran. Amb això aconseguirem una mena de crema anglesa.

Ara afegim tota la barreja a un altre bol a on tindrem la xocolata a trossos. Ho deixem descansar tot durant uns cinc minuts, temps que farà que la xocolata comenci a fondre’s. Ho barregem tot amb l’ajuda d’una llengua, i ho acabem d’emulsionar amb una termomix o amb un túrmix, per fer la barreja ben suau i lluenta.

Desprès de 4 hores de repòs a la nevera, el que obtindrem és una mena de crema de xocolata, amb la que farem unes boles i les posarem a un plat fondo. Les acompanyem amb un bon oli d’oliva i uns cruixents de pa. Acabarem amb una miqueta de sal Maldon a sobre de cada boleta de xocolata.

Si, reconec que en aquest post, he anat una miqueta ràpid, però us deixo un enllaç a on podreu veure el mateix Oriol Balaguer (ja fa uns anyets…) fent aquestes postres i explicant-les de meravella

Animeu-vos a fer-les i ja em direu.

Bon profit!!

ENCIAM “AL BUIT”, SEMPRE A PUNT!!

Per fi , desprès d’uns quants dies de no poder ni acostar-me a l’ordinador, avui puc penjar una nova entrada ( o post, no sé com es diu…). I és que hem anat molt, molt curts de temps, sembla que a mida que s’acosta l’estiu i amb ell el final de curs, tot es comprimeix i no hi ha temps per res. Tots els actes s’acumulen i sembla que facin cua a la teva agenda, i tot sembla que tingui caducitat el 23 de juny…Però bé, és el temps que ens toca viure, i que així sigui ¡!

Avui us porto un “truquet” que a casa ens fa molt de servei, i vaig pensar a compartir-lo amb tots vosaltres, a veure si també us fa servei.

Resulta que a casa ens agraden molt les amanides. Ens agraden a totes les èpoques, a la primavera i a l’estiu , per suposat, però també a la tardor i al hivern. De vegades són amanides “importants”, quasi com a plat únic, i les guarnim amb tota classe d’ingredients i les amanim amb diferents vinagretes i salses. I de vegades només són “complements” del dinar principal, en forma de bol d’enciam ,amanit amb oli i sal.

Un costum tant sa com aquest, el fet d’incorporar un “vegetal” a cada àpat, corria perill d’extinció davant de la mandra que em feia ,cada dia, haver de tallar, rentar, i centrifugar les fulles d’enciam. Si, si ,potser és una exageració , però ,potser per rutinària ,cada dia se’m feia més feixuga aquesta feina, i l’enciam se m’estava començant a “atravessar”…Sempre quedava la opció de la 4ª gama, això que en diuen dels aliments preparats i que cada dia estan més presents a les botigues: brous preparats, salses, bosses d’enciam net i tallat ,preparat per amanir i menjar… Però aquesta opció no m’agrada, perquè trobo que acabes menjant el que ells volen que mengis, i a més, aquestes bosses no són gens econòmiques…

Així doncs vaig començar a pensar cóm podia estalviar-me feina i crec que la vaig encertar.

Bàsicament es tracta de tallar, rentar i centrifugar l’enciam un cop cada 3-4 dies. I cóm fas per que no se t’oxidi? Doncs evitant al màxim el contacte amb l’aire, i això ho vaig aconseguir envasant l’enciam “al buit”.

El procediment és molt fàcil: Desprès d’escollir i comprar l’enciam, en aquest cas un enciam llarg i un de fulla de roure, els tallo i els rento a la pica, ben neta. Si cal fer dos aigües, doncs les fem, i ens assegurem que l’enciam queda totalment net.

Desprès de rentar els enciams, els centrifugo, per treure tota l’aigua possible. Ho vaig fent per tandes, i cada tanda la vaig col·locant a dins d’una bossa de tancament de “zip”. Són aquestes bosses que vénen a tots els súpers, i que en diuen d’entrepans. Jo les que faig servir les compro a l’Ikea, són molt econòmiques , hi ha de dues mides i van molt bé.

Quan ja tinc les bosses preparades, les tanco deixant un centímetre per tancar. Pressiono la bossa , aixafant amb suavitat l’enciam, i quan ha sortit tot l’aire, acabo de tancar el centímetre que faltava i ,voilà!, ja tenim l’enciam al buit!

Guardo les bosses al calaix de la verdura, i es conserven perfectament uns 4 dies. Així doncs ,el que abans em tocava fer cada dia, ara ho faig un cop cada 4 dies. I tan sols cal organitzar-se una miqueta, i sempre tindreu l’enciam a punt per fer les millors amanides.

TEMPS DE BACALLÀ 4ª PART

BACALLÀ COMFITAT AMB PILPIL I MOSAIC DE VERDURETES A LA OLIVA NEGRA.

I per acabar, un plat molt vistós i molt bo. I no gaire complicat, només cal que seguiu els passos. En aquest cas ,al bacallà li aplicarem la Técnica del confitat, una forma molt habitual per cuinar el bacallà . El confitat és una forma de cocció molt suau, i es tracta d’introduir l’aliment en un oli més o menys aromatitzat, i a una temperatura més aviat baixa. El temps de cocció variarà en funció de l’aliment que volem confitar: Unes cuixes d’ànec poden trigar a confitar-se un 60-90 minuts, i en el cas del nostre bacallà, amb cinc minuts n’ hi haurà prou.

La característica principal d’un aliment confitat és la melositat. La baixa temperatura que apliquem fa que l’interior de l’aliment es “fongui” cap a l’oli on s’està confitant i al mateix temps l’oli “lubrica” l’interior de la peça, fent-la molt untuosa. En qualsevol cas, els fluids de l’aliment es barregen amb l’oli i l’enriqueixen, i ens serviran per acabar els plats o per a d’ altres preparacions.

Confitar és una Técnica molt dolça i molt fàcil de fer. Heu d’aplicar però ,el sentit comú, i escollir el recipient que sigui més adient. En aquest cas, i ho veureu a la foto, per confitar els tres talls de bacallà he escollit un cassó a on ,amb prou feines s’hi encabeixen els tres talls. Així m’asseguro que l’oli que faig servir és el just i necessari per fer desprès la salsa...I al mateix temps podré controlar millor la temperatura, un dels aspectes claus del confitat.

Vinga, va, anem a la recepta i ja us vaig explicant:

Ingredients (per a 4 persones):

4 talls de Morro de bacallà

Oli d’oliva suau

2 dents d’all

1 bitxo

1 fulla de llorer

30 grs de pastanaga

30 grs de pebrot vermell

30 grs de carbassó

30 grs de pèsol fi

Puré d’oliva negra

Poseu l’oli al cassó, amb els alls laminats, la fulla de llorer i el bitxo. Enceneu el foc, i suaument, aneu escalfant l’oli, fins a uns 100 graus, de forma que l’oli s’aromatitzi amb els ingredients que hi hem posat. Quan hagi passat una estona, i els alls tinguin un lleuger color daurat, tanqueu el foc i deixeu que baixi una mica la temperatura. Ara que ja tenim l’oli aromatitzat, és el moment d’introduir el bacallà.

Veureu, que en ficar el bacallà a dins del cassó, i si la temperatura és la correcta, no passarà res. Ni fregirà, ni sortirà fum...Res de res. Fins i tot, quan el bacallà serà a dins de l’oli, i sabreu així que la temperatura es la correcta, podreu posar el dit sense cremar-vos i tan sols haureu de notar una escalfor suau. Això és degut que a l’introduir el bacallà fred en un espai tan petit, la temperatura, baixa de 80 graus a 40-50 graus.

Ara encenem el foc, sempre suau, i anem controlant la cocció. De seguida veurem que de dins dels talls de bacallà surt un suc blanc que es barreja amb l’oli i va quedant al fons del cassó. Això és la gelatina pròpia del peix, que desprès ens ajudarà a fer la salsa.

Quan hauran passat uns cinc minuts, la temperatura suau amb la que heu començat la cocció ja haurà arribat al cor del cada tall. En aquest moment, jo ja el trec de l’oli amb molta cura que no es desfulli (gran part de la gelatina que mantenia la integritat del peix ,ara és a l’oli) i el reservo a un plat a sobre de paper absorbent. Però si voleu una cocció més complerta, el podeu deixar una estona més a dins de l’oli.

Ara, mentre es refreda l’oli de confitar, anem per les verdures. Talleu amb cura la pastanaga, el pebrot i el carbassó, de forma que obtingueu daus del mateix tamany i perfectament cuadrats.

Poseu un cassó amb aigua salada al foc i bulliu breument totes les verdures. Si les bulliu totes juntes, respecteu el grau de duresa de cada verdura: poseu primer els pèsols i la pastanaga, i quan haurà passat ½ minut, afegiu el pebrot i el carbassó. Seguiu la cocció durant uns 20 segons i coleu i refresqueu les verdures. Si ho feu així, us quedaran lleugerament cuites, cruixents i amb un color ben intens. Reserveu-les a un plat amb paper absorbent.

I ara, anem pel pilpil. Agafeu l’oli que heu fet servir per confitar el bacallà i coleu-lo, posant-lo a dins del got del túrmix. No el poseu tot, reserveu una mica per si de cas cal lligar més la salsa.

Veureu que a la part de sota hi ha la gelatina blanca i l’oli queda al damunt.

Tritureu tot el conjunt, fins a obtenir una “maionesa”. La gelatina i l’oli emulsionaran i aconseguireu una maionesa amb gust de bacallà. Si es molt espessa, afegiu una mica de llet per fer-la més fluida. Ha de tenir l’aspecte de la nata líquida.

Per muntar el plat ,poseu el pilpil a un plat fondo , i el tall de bacallà al mig. Decoreu amb les verduretes, alternant els colors i reserveu.

Podeu tenir els plats preparats abans de dinar, i donar-los un cop suau de calor amb el microones.En cap cas escalfeu massa el plat, ja que se us podria tallar el pilpil . De qualsevol forma, és un plat que no cal menjar-lo molt calent. Salseu amb l’oli d’olives negres abans de portar-ho a taula, i porteu, força pa, perquè sucareu!!

Bon profit!!

TEMPS DE BACALLÀ 3ª PART

ESQUEIXADA DE BACALLÀ

Tot un clàssic de la cuina catalana que ja ha traspassat fronteres i el podem trobar a tot arreu. Bàsicament es composa de bacallà esqueixat, tomàquet ,ceba i olives negres. També podem trobar esqueixades que incorporen pebrot, mongetes seques, ou dur, etc...

En aquest cas, us porto l’esqueixada bàsica però amb una presentació més actual. El tomàquet va pelat i tallat a daus, sense les llavors, i la ceba tallada a dauets i escaldada breument, com vam veure a la recepta del guacamole. Per acabar, ho enmotllem tot en un motlle circular, per capes, com si fos un pastisset.A sota hi he posat el bacallà esqueixat, al damunt la ceba i a dalt de tot el tomàquet. I per amanir tot el conjunt, barregem les olives en forma de puré o pasta amb l’oli d’oliva i una miqueta de vinagre.

Al voltant he posat una mica d’enciam de fulla de roure, encara que crec que hauria quedat millor amb unes fulles d’escarola, ben blanques i cruixents, però és el que té la cuina de diumenge: Has de fer amb el que tinguis...

I el que si que ha estat un encert són les torradetes. Posades per allà ,en mig de l’enciam, donen un toc cruixent molt divertit. Per fer-les, és molt fàcil: He tallat unes llesques de baguette molt primes i les he posat al forn ,amb el gratinador encès, fins que s’han torrat. Desprès les he girat i les he torrat per l’altra banda. Aneu amb compte per que es cremen amb molta facilitat!! Ah, i si la baguette és del dia abans, millor: tallareu amb més facilitat les llesquetes.

Com a orientació, per fer tres esqueixades com les de la foto, he fet servir dos tomàquets madurs i una ceba tendra. Però serà millor que decidiu vosaltres quina quantitat voleu fer servir, en funció del que us agradi més.

Bon profit!!

TEMPS DE BACALLÀ 2ª PART

CARPACCIO DE BACALLÀ I CARBASSÓ AMB VINAGRETA DE MOSTASSA

Aquest plat ens podria servir com entrant, o per posar al mig de la taula per que tothom en pugui menjar en un dinar tipus pica-pica. Es una preparació molt fresca i com sempre, tan sols és una mostra de com fer un carpaccio de bacallà,ja que les combinacions són infinites.

El carpaccio és una elaboració on l’element principal és cru, sense cap cocció, i tallat en làmines molt primes. L’original, del que han sortit tots els altres carpaccios ,s’elabora amb carn de bou o vedella, i va amanit amb oli d’oliva, sal, pebre i una mica de suc de llimona. Al seu damunt s’hi posen unes làmines de parmesà i ja està. Tota la resta de preparacions que portin el nom de “carpaccio”, haurien de complir, com a mínim aquestes premisses: cru, tallat prim i amanit.

A partir d’aquí, la varietat de carpaccios que podem fer és enorme: De peix blanc, de tomàquet,de verdures, de bolets, de salmó, de diverses carns, etc...Tan sols cal que deixem treballar la nostra imaginació.

Per fer el CARPACCIO DE BACALLÀ I CARBASSÓ AMB VINAGRETA DE MOSTASSA, cal que talleu ben prim el bacallà, amb l’ajuda d’un ganivet ben esmolat. Col·loqueu el tall de bacallà a sobre de la fusta de tall i l’aneu tallant ben prim i a l’esbiaix, de forma que obtingueu làmines una mica amples. Hi ha un petit truc per facilitar aquesta tasca: emboliqueu el tall de bacallà en paper de film i el poseu una estona al congelador, de forma que s’endureixi una mica . No cal que es congeli del tot, tan sols que agafi una mica de cos. Retireu el paper film i el podreu tallar amb més facilitat .Reserveu el bacallà.

Talleu ara el carbassó amb l’ajuda de la mandolina, i escaldeu les rodanxes molt lleugerament, com ja vam veure a la recepta dels envoltini de lluç. Refredeu-les i reserveu-les.

Per fer la vinagreta, barregeu mostassa, oli, vinagre,sal i pebre i julivert picat al vostre gust. Es aquí on les combinacions són infinites. En contes de mostassa, hi podeu fer servir mel, l’àcid del vinagre el podeu substituir per suc de llimona , taronja , llima...Hi podeu incorporar salsa de soja, fruits secs picats o daus de pa torrat com a element cruixent, herbes fresques...En fi, el que vulgueu!!

Ara disposeu els talls de bacallà i carbassó de forma intercalada al plat, i pinteu tot el conjunt amb la vinagreta. Podeu menjar-lo de seguida o deixar-lo una estona a la nevera. Quan us el mengeu, per això, traieu-lo una estona abans per que no estigui tan fred.

Espero que el proveu i feu els vostres comentaris, a veure si algú ho “cuina” amb un altre amaniment i ens ho explica.

I abans de dir-vos “fins ara”, deixeu-me agraïr a la Elisabet i a l’Angel la seva fidelitat (que se que aneu fent les receptes que us proposo), i que en aquest cas si que haureu de tallar les rodanxes de carbassó ben primes, que segur que us sortirà bé. Fixeu-vos en la foto!!

Bon profit

TEMPS DE BACALLÀ 1ª PART

COM DESSALAR-LO

Aquesta setmana vaig comprar ½ penca de bacallà, amb la intenció de cuinar alguna cosa bona. Encara no sabia com acabaria la cosa, però el que si que era segur es que primer calia dessalar-lo.

Al mercat ,la bacallanera ja el va porcionar, en 6 trossos, i ,es clar, com era ½ penca, des de la cua fins al llom i de dalt a baix, hi havia de tot: la cua, la part del llom, la part de la ventresca… D’aquesta forma, el preu és molt més inferior que si només compres morro, i ,com veureu ,li vaig treure molt profit. Sí, es cert que el bacallà no és un peix econòmic, però cal que no el traiem mai de la nostra dieta, pels beneficis que ens aporta: proteïnes de primera qualitat, i molt baix en greixos. I amb la quantitat d’elaboracions que se’n poden fer doncs ja està justificada la seva compra.

Per dessalar-lo, vaig seguir les instruccions que em va donar la bacallanera del mercat: el vaig treure del paper on era embolicat ,i sense rentar-lo ni res, el vaig posar en un tupper prou gran i el vaig cobrir d’aigua freda. Vaig posar el tupper amb el bacallà a la nevera i el vaig deixar durant 5 dies, sense tocar-lo ni res. La bacallanera em va explicar que aquests dies inicials són els més importants, que és quan el bacallà “torna a la vida” i es rehidrata, s’engreixa i guanya el doble o més volum encara. Em va explicar que per aquest primer procés amb tres dies n’hi ha prou, però que si el deixem més dies, no passa res ,que encara era millor, i com que jo no tenia pressa ,el vaig deixar 5 dies.

Encara que no el vaig tocar, si que cada dia el mirava, i era espectacular com anava canviant de tamany,i reviscolava… fins i tot diria que el cinquè dia començava a nedar a dins del tupper!!!

Passats aquests dies, i sabent ja quin dia el volia cuinar, vaig començar amb els canvis d’aigua. En vaig fer tres, cada 8 hores, i sempre deixant-lo a la nevera. Entre canvi i canvi ,tastava una molleta del tall mes gran,per saber cóm anava el dessalat. Aquí vosaltres haureu de decidir, si us agrada més o menys salat, però crec que amb tres canvis seria suficient.

El vaig escórrer de l’última aigua i ja estava llest per cuinar-lo. El bacallà, com us he dit, és un peix que es presta a moltíssimes elaboracions: cru, cuinat, en esqueixada, a la llauna, a la catalana, croquetes, bunyols, brandada, etc…I depenent de la elaboració que escollim, el seu rendiment serà més o menys gran. Per exemple, per fer un bacallà a la llauna, el més normal és fer servir un bon morro, que es la part més cara, però també podríem fer una llauna amb la part de la cua, més fineta però també més econòmica. I si fem unes croquetes, o uns bunyols, podem escollir les parts menys “nobles” i al barrejar-les amb els altres ingredients, el seu rendiment es multiplica…Com veieu, ja no teniu excusa per no menjar bacallà .Al menys, un cop a la setmana, bacallà per dinar!!

Per això, quan l’he tingut al davant,i m’ha “mostrat” les possibilitats que m’oferia, m’he decidit per fer tres elaboracions, que ara us les explico per si les voleu fer. Com sempre, són molt fàcils, sanes i boníssimes!!

“COSTELLES” DE LLUÇ A LA MILANESA

Avui us porto un “pintxo” molt divertit, i molt bo. El podeu fer per picar, com entrant, o com a segon plat, i es ideal per als que els fa mandra menjar peix. La idea va sortir mentre porcionava un lluç de grans dimensions ( devia fer uns tres kilos). Els lloms de l’esquena, rodons i molsuts, m’estaven dient cóm volien que els tallés…Es curiosa la relació que s’estableix entre tu i els ingredients quan els tens al davant i te’ls escoltes. És en aquell moment que surten moltes de les idees a la cuina!! .Però bé, no ens desviem del tema i ja en parlarem un altre dia.

Com deia, vaig decidir fer uns “llibrets”, com els de llom. Es tractava de fer un tall primet, amb l’ajuda d’un ganivet ben esmolat, i sense arribar a baix, i fer un segon tall ,aquest cop fins a baix. Un cop vaig tenir estesos tots els “llibrets” a la taula els vaig farcir de formatge gorgonzola i els vaig tancar.

Desprès els vaig empanar (amb farina, ou i pa ratllat) i els vaig fregir en oli d’oliva. El resultat: Boníssims!! . Cruixents, suaus, amb el formatge fos… I gens pesats.

I resulta que fa uns dies m’hi vaig trobar al davant d’un lluç maquíssim, però no tan gros .Aquest devia fer un kilo i mig, i tenia ganes de tornar a fer aquells llibrets, però , es clar, els lloms no eren tan grans. I se’m va acudir de “disfressar” els mini llibrets que en sortirien, amb l’ajut d’un bastonet vegetal, per que el resultat tingués forma de costelleta de xai.

Per arrodonir encara més el resultat, els vaig acompanyar d’una maionesa de taronja i llimona, gens complicada de fer.

Amb les fotos ho veureu més clar, i el resultat és fantàstic. Com us dic, ideals per fer un pica pica amb els amics, i sorprendre a tothom.

Ingredients:

Lloms de lluç

Formatge gorgonzola

Carbassó

Farina

Ou

Pa ratllat

Sal i pebre

Oli d’oliva per fregir

Maionesa de compra

Suc de llimona i taronja a parts iguals

Sucre

Enciams per guarnir

Talleu el carbassó en bastons d'uns 10 cm de llarg.

Talleu els lloms del lluç com us he indicat i els farciu amb el formatge .Tanqueu-los posant un bastó de carbassó a cada llibret, salpebreu-los i els empaneu per aquest ordre: Farina, ou i pa ratllat. Reserveu-los en fred.

Poseu els sucs de llimona i taronja amb una mica de sucre en un cassó al foc. Deixeu coure tot el conjunt fins a obtenir un almívar reduït. Deixeu refredar i barregeu amb la maionesa, per aconseguir una textura de salsa cremosa.

Ara ja podeu fregir les costelles de lluç , i les serviu acompanyades dels enciams nets i amanits i la salsa de taronja al costat, per sucar.

Bon profit!!